Manifest: On és la reforma horària?

ON ÉS LA REFORMA HORÀRIA?

“La Mesa del Parlament i les meses de les comissions, en l’elaboració de l’ordre del dia, les convocatòries i l’ordenació dels debats, per a determinar l’horari d’inici i final de les sessions, han de tenir en compte la conciliació de la vida laboral i la vida personal i familiar”.

Es fa difícil llegir aquest article del reglament del Parlament sense dibuixar un somriure. Es fa molt difícil tenint en compte que als últims mesos s’han convocat dues sessions d’investidura en dissabte i a les 9 del vespre s’han pres decisions importants, com desconvocar el ple per investir Jordi Sànchez.

És curiós perquè tots els partits parlen de la reforma horària als seus programes. No n’hi ha ni un que no prometi millorar la conciliació entre la vida personal i laboral. De fet, s’han creat comissions parlamentàries, s’han impulsat proves pilot sobre aquesta matèria i el propi Govern ha finançat campanyes de promoció on defensa les seves bondats.

I tot això per a què? A l’hora de la veritat seguim cobrint preses de possessió durant el cap de setmana, seguim rebent notes de premsa rellevants passades les 8 del vespre i seguim assistint a mítings que a les 10 de la nit encara no han acabat. Que no s’ho creuen això de la reforma horària? O és que consideren que els periodistes som treballadors de segona? Ja n’hi ha prou.

Proposem un gran pacte de tots els mitjans de Catalunya per limitar aquesta pràctica. Des del Col·lectiu Ciutadella plantegem que els actes que comencin passades les 6 de la tarda no es cobreixin. Que no som europeus? Podem entendre que hi hagi excepcions, però sempre han d’estar justificades. Per exemple, durant el proper any ens tocarà cobrir com a mínim dues eleccions i seria intolerable que es repetissin els horaris de les últimes campanyes. I no ens val l’excusa que s’han de programar tard perquè la gent hi pugui assistir. No passa res si en lloc de 500 cadires només n’omplen 300. ¿O és que prefereixen que el seu missatge no arribi a milions de persones? Perquè aquí hem de recordar als partits que si nosaltres ens plantem el seu missatge no anirà més enllà d’aquestes 500 cadires.

Ens ho hem de creure: tenim força, però l’hem de saber exercir. Comencem ja a batallar per uns horaris dignes. I és que no pot ser que les nostres vides ballin al dictat de la seva estratègia comunicativa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s